La importància del joc en la infància

El joc és un aspecte central durant la infància. El desenvolupament integral de la criatura és inseparable de l'activitat lúdica i depèn, sobretot, del fet que pugui jugar en llibertat i seguretat. Tota criatura aprèn jugant, de manera que com més jugui més coses aprendrà i més ràpidament ho farà.

Com a professional dedicada a la petita infància i a les seves famílies, me n'adono de la inseguretat que mostren molts pares/mares en la criança dels seus fills/es. Es llegeixen teories i mètodes que ajudin a educar als més petits o es busca, sense èxit, el manual d'instruccions de l'infant. La informació que ens donen els diferents professionals és sovint contradictòria i la recepta màgica per educar "bé" als nens/es no existeix. Amb tot això, de vegades oblidem que les coses senzilles, com jugar, també poden ser importants. Totes aquelles persones que tenim un o més fills/es a les nostres vides hem de recordar la importància que té el joc pels infants:

A través del joc el nen/a desenvolupa les habilitats cognitives, socials i comunicatives i, per tant, jugar ha de ser la principal activitat que ha de fer un infant en els seus primers anys de vida.

No voldria però, fer o explicar una teoria més, sinó convidar a que cadascú pensi en el que hi ha o no de cert en aquestes paraules.

Començaré amb alguns jocs que trobem en la memòria de tots/es:

Mirant enrere uns anys, podem recordar les cabanes fetes amb quatre cadires i un llençol, els jocs de colla al barri, les botiguetes i casetes creades amb pedres, fustes i diaris... I somiant amb aquests records, a tots ens ve un somriure als llavis, quins temps aquells...

Amb el pas dels anys els nens i nenes ja no som nosaltres sinó els nostres fills i filles. Com a pares i mares busquem pels nostres infants les millors activitats: anglès, francès, esports, música, la millor llar d'infants, la millor escola, el millor esplai (a poder ser també en anglès). I amb tantes activitats queda poc temps per a allò que, potser, és una de les coses més importants en la vida de tots els nens: EL JOC. 

L'any 1959, l'Assemblea General de les Nacions Unides va incloure, dins de la Carta als Infants de la Declaració Universal dels Drets Humans, el dret de l'infant a gaudir del joc i l'esbarjo. Les persones que estem i tractem amb nens/es ja sabem que el joc és quelcom important. Però no només és important, sinó que és un dret que tenen tots els infants, igual que tenen el dret a tenir un nom, una educació o una assistència sanitària. De fet, quan un nen/a deixa de jugar, es pensa de seguida que està malalt; és a dir, relacionem joc amb benestar o salut.

Amb aquestes premisses al cap, explicaré dues situacions reals: La primera fa referència a la jornada de portes obertes a una escola. Uns pares es passegen per l'aula de P-5 i, en arribar a l'espai de les joguines, la mare demana: "a aquesta edat encara tenen joguines a la classe?". La segona parla de la visita d'un grup de mestres a una escola a on s'aplica un programa educatiu diferent. En el transcurs de la visita, els mestres veuen com nens/es de P-3 toquen el violí, fan anglès, treballen l'escriptura, les matemàtiques... Una de les visitants demana a on tenen les joguines i la resposta és: "A la classe no tenim temps de jugar, només juguen al pati".

Aquestes situacions són un reflex de com ens adaptem a una societat que ens exigeix cada cop més capacitats, habilitats i destreses i això ho fa, cada cop més d'hora. Afegim a aquest fet, uns pares/mares que treballem moltes hores fora de casa i que sovint tenim dificultats per conciliar la vida familiar i la laboral. I alhora, tenim uns centres educatius que han de respondre de la millor manera possible a les demandes anteriors i que s'esforcen dia a dia per oferir el millor programa educatiu.

Aquesta és la nostra realitat social, i hem de conviure-hi, però com a psicòloga especialista en infantesa i mare, convido a reflexionar sobre la importància del joc en la societat actual o, més ben dit, de com el joc ha deixat de ser important.

Una situació que es dóna en moltes llars: el nen o la nena demana "Jugues amb mi?", el pare o la mare, que en aquell moment cuinen, renten, planxen o miren el seu programa preferit a la tele, responen "Ara vinc" i amb aquest intercanvi de preguntes i respostes va passant el temps. Els pares i mares ens passem molta estona anant a jugar amb els infants però, si ho pensem seriosament, passem molt poca estona jugant amb els nostres fills/es. Sovint ens excusem a nosaltres mateixos amb un "no tinc temps", però no hem d'oblidar que no es tracta de la quantitat de temps que passem amb els nostres fills/es el que realment importa és la qualitat que donem a aquest temps. Moltes vegades, una estona jugant a pirates, cuinetes o carreres amb els petits/es de la casa, fa que al tancar els ulls a la nit, uns i altres fem un balanç més positiu del dia.

Recuperant l'àmbit educatiu, dediquem un moment a pensar en aquell professor/a que ens va marcar, aquell que era tant bo i que realment ensenyava bé, aquell que ens sabia fer riure i ens explicava les coses amb anècdotes i amb jocs. Tots ens tenim un al cap oi? Ara, pensem en l'educació que volem i donem als nostres fills/es. Realment aprenentatge i diversió han d'estar renyits? Al llarg de la història molts autors han defensat la teoria de que quan ens ho passem bé, quan estem gaudint o quan ens interessa de veritat allò que ens expliquen, aprenem molt més. Fem un favor als nostres fills/es traient les joguines de l'aula o fent que l'educació sigui tant seriosa que no permeti gaudir-ne?

Finalment, faré un apunt sobre les joguines. Pensem en quines joguines ens agraden a nosaltres i quines són les que agraden als nostres fills/es. Segurament la resposta que donem els adults i els nens/es no coincideixen. Per tant, reflexionem sobre què és el que oferim als nostres fills/es per jugar: ens traiem les "cuques" de la nostra infantessa? o satisfem la necessitat real del nen/a? Cal ressaltar el concepte necessitat real, donat que els infants volen totes les joguines, però no necessiten totes les joguines que volen.

Lligat amb aquesta idea, cal destacar que el joc que busquen i agrada més als infants, inclou joguines que els hi permetin fer, crear o imaginar alguna cosa. Moltes joguines, sovint, no compleixen aquests requisits i, per tant, solen quedar abandonades en un racó. Alguns exemples: els petits juguen més amb les rampes que es poden muntar ells, que amb un pàrquing amb ascensor; jugaran millor amb aquella nina senzilla a la que li poden fer fer coses, que amb la nina que ella sola plora, menja, fa pipi i caca; i s'ho passaran més bé amb les peces de fusta o amb una caixa fent una casa, que amb la caseta que els hi van portar els reis.

Segur que aquesta petita visita pels nostres records ens ajudat a recordar com el joc ha marcat les nostres vides, per tant:

• Hem de promoure el joc en la infància i prioritzar el temps dedicat a jugar amb els nostres fills i filles.
• Hem de creure sincerament que l'infant aprèn jugant.
• El joc no només és important, sinó que és vital en la salut física i mental de tots els nens i nenes.

Montse Segura Ogayar

Psicòloga Psicomotricista