Pare, mare m'expliques un conte?

"La Ventafocs", "Blancaneus" o "L'aneguet lleig" són alguns exemples dels contes clàssics que alguna vegada hem o ens han explicat. En tenim de tota mena: d'animals, fades, princeses, reis i també els que procedeixen de la imaginació dels pares. Aquests contes, que els més petits escolten amb tanta atenció, desenvolupen un paper fonamental en el seu creixement, donat que, a més d'entretenir-los, estimulen la seva imaginació i contribueixen a la seva educació. I és que, com a adults, ¿A qui no li agrada veure una bona pel·lícula? I no són les pel·lícules la narració d'una història? És a dir, un conte per adults.

Per als infants, que els expliquin un conte representa moltes coses:

• Poder compartir un moment d' intimitat i tranquil·litat amb els pares/mares: el fet de tenir a un dels dos a prop, dedicant-se a ell i explicant-li una història fascinant, dona seguretat al nen/a.
• Una forma d'educació: els moments compartits al voltant d'un conte poden servir als pares/mares per ajudar a l'infant en el desenvolupament del llenguatge, el reconeixement d'imatges, la introducció de reflexions i/o aprenentatges sobre diferents aspectes de la vida.
• Potenciar la imaginació: A través dels contes l'infant entra en un món d'aventures fantàstiques que, possiblement, després portarà a la realitat a través del seu joc. Però els contes tenen una funció que va molt més enllà, serveixen als nens i nenes per poder superar conflictes del desenvolupament. Aquests conflictes són inconscients i estan presents en tots ells/es i en totes les cultures:

• La por a ser abandonat o la por a perdre els pares/mares: el fet de tenir-los a prop representa per l'infant un sentiment de seguretat i tranquil·litat, per tant, mentre els nens/es són petits, existeix una por innata a la pèrdua d'aquest punt de seguretat, és a dir, a perdre els pares/mares. A través de contes com "Hansel i Gretel", "En Polcet" o qualsevol que expliqui la història d'uns infants abandonats a la seva sort, el nen pot viure amb la imaginació aquesta por i els pares, a través del conte, podem fer-lo sentir segur, donat que aquests contes sempre han d'acabar amb un retrobament entre els nens i els seus pares, això sí, amb un aprenentatge que haurà fet que el nen sigui més autònom a l'hora de resoldre conflictes.

• La por a la foscor: El fet d'estar a les fosques implica pel nen donar sortida a tot el seu potencial imaginari, normalment es solen imaginar monstres o veuen els moviments i sorolls com a amenaces. A través d'un conte com "Blancaneus" per exemple, a on la protagonista es queda sola en un bosc a la nit, el petit pot adonar-se que aquest personatge no només supera la por a la foscor sinó que hi troba amics que l'ajuden. • La por a ser menjat: És una de les por més primàries segurament com a conseqüència de quan als humans se'ns menjaven altres espècies. Nombrosos són els contes que treballen aquesta por, doncs els "dolents" de la història solen voler menjar-se els protagonistes ("Tres porquets", "Hansel i Gretel" o "En Polcet").
• La gelosia cap als germans: Són molts els contes que expliquen històries de germans que es troben amb problemes, "Els tres porquets" per exemple, ens ajudaria a fer veure al nen com el germà gran acaba ajudant als petits o "En Polcet", què és el petit de set germans que salva als seus de ser menjats per l'ogre. Ens ajudaran a treballar les gelosies tots aquells contes que expliquin als més petits que, per molt que ens hi barallem, necessitem dels nostres germans.
• La separació dels pares: Parlem de contes adreçats a aquells nens que tenen una forta dependència dels pares i que haurien d'aprendre a ser més autònoms. "La flauta màgica" és l'exemple d'un nen que se'n va de casa per enfrontar-se a moltes aventures.

COM EXPLICAR UN CONTE

Per explicar un conte als més petits ens anirà molt bé tenir en compte algunes premisses:

• Utilitzar un llenguatge adaptat a l'edat del nen/a

• Fer servir frases curtes perquè el nen pugui seguir la narració.

• Tot i que tot els moments poden ser bons per explicar un conte, un moment òptim pot ser abans de sopar o de dormir, donat que solen ser moments de tranquil•litat on ens podem dedicar a passar una estona amb el nen sense presses.
• Les paraules s'han de marcar i repetir: intentar anar repetint frases perquè el nen pugui participar de l'explicació (ex. "Patim, patam, patum, homes i dones del carrer...", "Bufaré, bufaré i la caseta tiraré")
• Els contes tenen unes frases fetes per començar i acabar, és important fer-les servir perquè ubiquen al nen en un món fantàstic (ex. Hi havia una vegada, en un món molt llunya) i desprès fan que el nen pugui sortir-ne (ex. Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s'ha acabat).
• Com ja hem explicat, els contes solen reflectir algunes de les pors dels nens, per tant, quan els expliquem provoquem que aquest senti cert nivell d'angoixa. Hem d'estar molt pendents de les reaccions del nen per tal de pujar o baixar el to i les infleccions de veu fent que el nen pugui escoltar el conte sense passar-ho malament. En el cas que el conte s'expliqui a un grup, aquest l'ha de poder escoltar el nen més feble del grup.
• Relacionat al punt anterior, el conte ha de tenir un final positiu, entenent per això que l'objecte d'angoixa ha de desaparèixer per tal de complir la seva funció de confortar al nen (per exemple, en els tres porquets serà el llop el que faci angoixar el nen, per tant, al final del conte, el llop s'ha de morir perquè el nen sàpiga que no tornarà a molestar-lo).
• Si el nen és molt petit: la durada de la narració ha de ser molt curta, a mesura que parlem podem assenyalar les imatges per ajudar-lo en l'adquisició del llenguatge i els tons de veus han de ser molt suaus donat que serà més important el moment que compartim amb ell que no el sentit del conte.
• Si el nen és més gran: la durada de la narració pot fer-se més llarga, podem fer que el nen participi del conte fent-li preguntes i quan acabem d'explicar-lo podem parlar del què ha après el protagonista.

ELS CONTES MÉS ADEQUATS SEGONS L'EDAT

No tots els contes estan pensats per a nens de la mateixa edat, per tant haurem de buscar els que més s'adaptin a l'edat dels nostres fills i ampliar el repertori a mesura que creixin. Moltes vegades el nen sol demanar sempre el mateix conte, això es dona pel fet que, com ja hem comentat, els contes solen tenir moments d'angoixa i el nen prefereix escoltar una història de la qual ja en coneix el final i pot anticipar el que hi passarà. Durant els primers anys de vida podem ensenyar al nadó llibres amb il•lustracions i algunes paraules. D'aquesta manera ajudarem al nen a reconèixer i pronunciar algunes paraules senzilles, encara que no en comprengui el significat, les associarà als dibuixos. Dels dos als tres anys els nens encara no són capaços de seguir el fil d'una història i la seva capacitat d'atenció encara és molt petita. Podem explicar-los contes breus en els que ells hi puguin participar (ex. "La rateta presumida" fent el soroll dels animals) o contes sobre activitats de la vida quotidiana. Hem de respectar que el nen només vulgui mirar els dibuixos, passar pàgines o assenyalar objectes il•lustrats, sinó podem continuar amb la narració del conte els podem ajudar, per exemple, a descriure els dibuixos que assenyalen. Cap als quatre anys, el nen ja és capaç d'escoltar una petita història. Comencen a tenir molta imaginació i els hi solen agradar les històries que narren fets fantàstics amb fades i personatges màgics .A partir dels cinc anys, la imaginació i la comprensió del nen ja estan molt desenvolupades i solen apreciar més els contes de reis i reines, cavallers i/o personatges fantàstics que tinguin moltes aventures.

• Poder compartir un moment d' intimitat i tranquil·litat amb els pares: el fet de tenir a un dels pares a prop, dedicant-se a ell i explicant-li una història fascinant, dona seguretat al nen.

• Una forma d'educació: els moments compartits al voltant d'un conte poden servir als pares per ajudar al nen en el desenvolupament del llenguatge, el reconeixement d'imatges, la introducció de reflexions i/o aprenentatges sobre diferents aspectes de la vida ...

• Potenciar la imaginació: A través dels contes el nen entra en un món d'aventures fantàstiques que, possiblement, desprès portarà a la realitat a través del seu joc. Però els contes tenen una funció que va molt més enllà, serveixen al nen per poder superar conflictes del desenvolupament. Aquests conflictes són inconscients i estan presents en tots els nens i en totes les cultures:

• La por a ser abandonat o la por a perdre els pares: el fet de tenir als pares a prop representa pel nen un sentiment de seguretat i tranquil·litat, per tant, mentre els nens són petits, existeix una por innata a la pèrdua d'aquest punt de seguretat, és a dir, a perdre els pares. A través de contes com "Hansel i Gretel", "En polcet" o qualsevol que expliqui la història d'uns nens abandonats a la seva sort, el nen pot viure amb la imaginació aquesta por i els pares, a través del conte, podem fer-lo sentir segur, donat que aquests contes sempre han d'acabar amb un retrobament entre els nens i els seus pares, això sí, amb un aprenentatge que haurà fet que el nen sigui més autònom a l'hora de resoldre conflictes.

• La por a la foscor: El fet d'estar a les fosques implica pel nen donar sortida a tot el seu potencial imaginari, normalment es solen imaginar monstres o veuen els moviments i sorolls com a amenaces. A través d'un conte com "Blancaneus" per exemple, a on la protagonista es queda sola en un bosc a la nit, el petit pot adonar-se que aquest personatge no només supera la por a la foscor sinó que hi troba amics que l'ajuden.

• La por a ser menjat: És una de les por més primàries segurament com a conseqüència de quan als humans se'ns menjaven altres espècies. Nombrosos són els contes que treballen aquesta por, doncs els "dolents" de la història solen voler menjar-se els protagonistes ("Tres porquets", "Hansel i Gretel" o "En Polcet").

• La gelosia cap als germans: Són molts els contes que expliquen històries de germans que es troben amb problemes, "Els tres porquets" per exemple, ens ajudaria a fer veure al nen com el germà gran acaba ajudant als petits o "En Polcet", què és el petit de set germans que salva als seus de ser menjats per l'ogre. Ens ajudaran a treballar les gelosies tots aquells contes que expliquin als més petits que, per molt que ens hi barallem, necessitem dels nostres germans.

• Fer servir frases curtes perquè el nen pugui seguir la narració.

• Tot i que tot els moments poden ser bons per explicar un conte, un moment òptim pot ser abans de sopar o de dormir, donat que solen ser moments de tranquil•litat on ens podem dedicar a passar una estona amb el nen sense presses.

• Les paraules s'han de marcar i repetir: intentar anar repetint frases perquè el nen pugui participar de l'explicació (ex. "Patim, patam, patum, homes i dones del carrer...", "Bufaré, bufaré i la caseta tiraré") • Els contes tenen unes frases fetes per començar i acabar, és important fer-les servir perquè ubiquen al nen en un món fantàstic (ex. Hi havia una vegada, en un món molt llunya) i desprès fan que el nen pugui sortir-ne (ex. Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s'ha acabat).

• Com ja hem explicat, els contes solen reflectir algunes de les pors dels nens, per tant, quan els expliquem provoquem que aquest senti cert nivell d'angoixa. Hem d'estar molt pendents de les reaccions del nen per tal de pujar o baixar el to i les infleccions de veu fent que el nen pugui escoltar el conte sense passar-ho malament. En el cas que el conte s'expliqui a un grup, aquest l'ha de poder escoltar el nen més feble del grup.

• Relacionat al punt anterior, el conte ha de tenir un final positiu, entenent per això que l'objecte d'angoixa ha de desaparèixer per tal de complir la seva funció de confortar al nen (per exemple, en els tres porquets serà el llop el que faci angoixar el nen, per tant, al final del conte, el llop s'ha de morir perquè el nen sàpiga que no tornarà a molestar-lo).

• Si l'infant és molt petit: la durada de la narració ha de ser molt curta, a mesura que parlem podem assenyalar les imatges per ajudar-lo en l'adquisició del llenguatge i els tons de veus han de ser molt suaus donat que serà més important el moment que compartim amb ell que no el sentit del conte.

ALTRES CONTES

Avui en dia, podem trobar juntament amb els contes tradicionals, els llibre-conte que requereixen per part del nen una petita activitat manual, com agitar un sonall, prémer un botó o obrir una finestreta. Amb aquests llibres els petits s'entretenen al mateix temps que aprenen alguna cosa. Solen ser llibres de roba, amb materials diferents al tacte, que incorporen objectes i botons amb llums o sorolls. Els llibres-conte solen tenir poc text, grans il•lustracions i pàgines gruixudes per afavorir que el nen pugui passar-les sense trencar-les.Una altra manera d'explicar contes es inventar-se una història amb el petit. Aquesta ha de tenir un personatge fix, que pot ser el mateix nen, que tindrà aventures i on els contextos poden anar variant i alternar històries de ficció amb històries reals que li poden haver passat al nen (ex. Un dia pot tenir una gran aventura en un bosc i al següent explicar com ha estat el seu dia d'escola). Amb aquesta manera d'explicar contes, a més d'entretenir el nen també aconseguirem que el nen pugui explicar-nos les coses que li passen i, amb les nostres intervencions en el conte, podrem ajudar-lo a superar els petits conflictes de la vida diària (ex. Si s'ha barallat amb un nen a l'escola, al protagonista del conte li pot passar el mateix i pot resoldre el problema d'alguna manera diferent que potser el nen no coneix).

I PER ACABAR...

No em d'oblidar mai que la importància del conte no està en allò que en pots aprendre sinó que està en poder passar un estona en bona companyia. I és que, pares i mares:

Quina millor companyia per als vostres fills que vosaltres mateixos?

Montse Segura Ogayar
Psicòloga Psicomotricista.