Reflexió 3: Les sortides. El retrobament amb l'exterior 

En les darreres setmanes ens hem anat retrobant amb l'exterior, tant adults, que durant el confinament havien tingut més o menys oportunitats de sortir de casa, com infants, que, en la seva majoria, no havien pogut trepitjar el carrer en cap moment.

Les primeres sortides han estat plenes d'anècdotes, situacions curioses i/o, fins i tot, de moments d'oposició o de no voler sortir.

La meva primera reflexió és per poder pensar en com hem viscut l'exterior durant el confinament, doncs aquesta vivència serà la que condicionarà en gran mesura com afrontem les sortides. Estaria bé que cadascú reflexionés sobre què pensava mentre estava confinat sense poder sortir: vivíem l'exterior amb por o angoixa? Un lloc on podíem emmalaltir o inclús morir? O, contràriament, miràvem per la finestra amb anhel de poder estar allà fora?. Segurament hi havia una mica de les dues coses, bones i dolentes, però amb el pas de les setmanes hi ha idees que s'han reforçat més que d'altres i són les que, en el moment de sortir, ens han fet encarar l'exterior d'una manera determinada.

Pensant ara en els infants, les famílies, com hem pogut, els hem explicat què és el el Coronavirus i perquè, a causa d'aquest, ens hem vist obligats a tancar-nos a les nostres llars. Pels pares i mares donar aquestes explicacions ha estat una tasca difícil, sobretot depenent de les edats dels fills/es, i hem hagut de respondre moltes preguntes per a les quals ni nosaltres mateixos teníem resposta.

Les explicacions que hem donat als infants són les que ara s'estan posant en joc en el retrobament amb el carrer:

Si hem estat massa protectors amb els nens i nenes i no hem transmès bé la gravetat de la situació, ara ens podem trobar que l'infant retroba el carrer sense cap tipus de por ni de prevenció.

Si hem transmès por o angoixes en les nostres explicacions o bé en aquelles que han escoltat de forma indirecta a la televisió, a la ràdio, quan parlem per telèfon... ara potser els nostres fills/es no volen sortir al carrer o ho fan de amb por respecte a les persones però també a les coses que hi ha a fora.

Si la informació ha estat poc clara o ambigua, ens podem trobar amb nens/es que actuïn en conseqüència, mostrant-se segurs amb les sortides però potser no amb anar a veure a la família o menjar un aliment comprat...

En aquest punt el més important, quan no entenem l'actitud de l'infant amb les sortides, és demanar-li directament. Si és necessari, podem reparar el malentès amb informació segura, tranquil·litzadora i convincent i si alguna cosa no la sabem els hi hem de poder dir (doncs els pares i mares no ho sabem tot) i/o buscar la informació plegats. També s'ha de preguntar de nou per tenir clar que el nen o la nena ho ha assimilat.

Exemples que ens poden ajudar a entendre-ho:

El nen no vol sortir al carrer, quan li demanem ens explica que ha escoltat o li hem dit que la gent s'està morint, hem de reparar explicant que si bé és cert que hi ha gent que s'ha mort, també n'hi ha molts que s'han curat i que el que podem fer per no posar-nos malalts és seguir les recomanacions...

La nena vol anar a caminar per llocs on no hi ha gent però es nega a anar al centre o a comprar, quan li demanem ens diu que la gent ens pot contagiar, li haurem de donar explicacions i seguir preguntant per veure què ha entès i que no i completar la informació d'allò que veien que no comprèn.

Els nens també poden haver omplert amb l'imaginari les informacions que no els hi hem donat i creure, per exemple, que si mengem al carrer el coronavirus es pot posar al menjar o que hem de demanar permís a la mestra, que és la primera que li va dir que s'haurien de quedar a casa, si podem sortir al carrer o anar a veure a la família...

En tots els casos, haurem d'ajudar a l'infant amb allò que no ha entès ajustant-nos a la seva edat o capacitat d'enteniment.

Per altra banda, amb aquesta prèvia al cap, podem pensar també com encarar les sortides al carrer de tal manera que el nen o la nena puguin gaudir-ne amb seguretat.

Anticipar les sortides i col·locar-les en la rutina del dia són dues coses que ajuden molt, però també poder-los explicar que no podrem sortir com ho feien abans, doncs potser aquelles activitats que el infants consideraven més atractives ara no estan disponibles (parcs, piscines, anar a jugar a casa dels amics/gues...) i això pot fer que no trobin interessant sortir de casa.

Les següents recomanacions tenen més sentit quant més petit és el nen o la nena i es van suavitzant a mida que aquests són més grans:

L'infant ha de saber, amb antelació, en quin moment del dia anirem al carrer i també si hi ha condicionants per a aquesta sortida (què passa si plou, si la mare o el pare treballen o si hi ha un dia concret que no es pot sortir).

Abans de sortir podem fer anticipacions que ajudaran a que els menuts visquin amb seguretat la sortida: quin recorregut farem, què podem fer i què no, què farem quan ens trobem algú, les normes d'higiene quan tornem a casa...

És important pensar que els nens i les nenes tenen molta energia i vitalitat i que en les darreres setmanes tota la demanda més motriu s'ha vist molt reduïda. Les sortides són un bon moment per donar sortida a tota aquesta explosió motriu acumulada. Els pares i les mares hem entès des del primer moment que els infants necessitaven sortir, hem intuït la necessitat de descarregar i els hem «armat» amb bicicletes, patinets, patins... per ajudar-los amb això. És important, però, que l'infant pugui gaudir del cos que ha quedat reprimit durant aquest temps.

A les sortides hauríem de recuperar la vivència amb el propi cos, sense elements que interfereixin, per poder viure'l i sentir-lo en llibertat. Podem ajudar al nen/a donant possibilitats d'alliberar energia però amb un ordre i/o un sentit, no és el córrer per córrer, doncs això desorganitza, sinó el córrer amb una límit i, per ajudar a la descàrrega, permetre a l'infant activar el seu cos fins a on pugui. S'ha d'alternar el moviment amb les parades, per ajudar al cos a recuperar-se de l'esforç però també per ajudar al nen/a en l'autoregulació corporal. Us convido doncs a fer carreres, a veure qui arriba primer a la farola o a aquell arbre, a competir per qui salta més amunt o més lluny, a jugar amb els ritmes del cos movent-nos ara a càmera ràpida ara a càmera lenta...

Hem de pensar en totes aquestes oportunitats a l'exterior adaptant-nos, cadascú, a les nostres possibilitats i al nostre entorn immediat.