Reflexió 5: L'adolescència 

REFLEXIONS AL VOLTANT D'UN VIRUS VIATGER

Diuen que "això passarà" i que "tot anirà bé". Potser sí, però aquest virus ha vingut per quedar-se una llarga temporada i poques coses tornaran a ser com abans.

Sense poder ni tant sols reflexionar, amb poc temps, hem integrat nous hàbits i incorporat noves maneres de fer. 

Aquest article vol mostrar algunes reflexions personals sobre les repercussions d'aquest nou model de societat, imposat per la crisi de la COVID19, en la població adolescent.

La primera observació és que tenim uns nois i noies confinats a casa a una edat on aspiren a tenir més llibertat i independència. Passen els dies, la necessitat de trobar-se amb els seus iguals augmenta i també les tensions familiars. Amb el temps, van assumint les restriccions en les sortides i la impossibilitat de fer una vida social normalitzada, sempre queden les pantalles!!

En el confinament descobreixen que les pantalles no ho són tot, només representen una continuïtat d'allò que s'ha iniciat a l'exterior: aquella mirada, aquell comentari, les discussions no resoltes i aquelles que acaben amb un somriure, els debats filosòfics, aquelles converses frívoles i, no s'escapen les crítiques a família i professors.

Se'ls ha demanat de quedar-se a casa, però el que realment necessiten és veure, tocar i sentir. Una cosa és comprendre allò què s'ha de fer per seguretat i, l'altra, com porta cadascú la gestió emocional de la nova realitat, i això també ens ho podem aplicar els adults.

Un altra observació a tenir present: aquesta crisi li arriba a l'adolescent en un moment de construcció de la pròpia persona, en termes d'individualitat i futur professional, i ha d'afrontar la desconstrucció d'una realitat que tot just començava a conèixer.

L'anhel, la oportunitat i el moment per obrir-se a nous horitzons ha quedat, si més no, esvaït temporalment. Qualsevol pla de futur entra en la més absoluta incertesa: el procés de matriculació, la data de la selectivitat, sortides amb amics, uns campaments, les festes d'estiu, els casals.....

No queda altra opció que adaptar-se als condicionants d'aquest nou paradigma, entre els quals s'estableixen unes noves modalitats de relació social, abans desconegudes, que obligaran a buscar noves formes de trobar-se i divertir-se: seria important que joves i adolescents trobessin la forma de reinventar com establir relacions socials en la distància i també com iniciar les relacions més íntimes, reinventar l'ús del temps lliure, les sortides lluny de casa...i tot allò que formava part d'allò que ens era conegut.

I ho faran, i tant que  ho faran, i de ben segur que això deixarà marca en les seves vides. Però també, com tota crisi, és una oportunitat per construir un futur i una realitat diferent, i aquí el camí l'ha de marcar la generació jove del virus viatger.

Què tot vagi bé!!!!!

Anna Camarasa

Psicòloga