Reflexió 2: Sociabilitat de l'Infant. La pèrdua de l'entorn social 

SOCIABILITAT DE L'INFANT.

Si bé és cert que en pocs dies la nostra vida va canviar molt ràpid i les nostres sortides al carrer van quedar molt reduïdes, aquesta mateixa vivència pels més menuts va ser encara més radical.

El dia 12 de març van anar a l'escola i, amb sort, al llarg del dia els seus educadors i educadores el hi van explicar que ara estarien uns dies a casa. Els dies s'han convertit en setmanes i ara ja no tornaran a l'escola, si tot va bé, fins al setembre.

Els més petits de la casa van perdre de la nit al dia tot el seu entorn social: la família que no viu amb ells, l'escola, els amics i amigues, les extraescolars, les sortides al parc, a la piscina, a passejar...

És important pensar una mica més en aquest tema doncs, sobretot a certes edats, els infants, per ells mateixos, no tenen la possibilitat de contactar amb ningú si nosaltres no els hi facilitem.

Per a que els nens i les nenes puguin tenir un bon desenvolupament és tant important que gaudeixin d'un nucli familiar sòlid com d'una entorn social variat i enriquidor. En aquest moment hem de vetllar especialment d'ambdues coses.

Avui en dia existeixen moltes possibilitats per a aproximar l'entorn social al mateix domicili: trucades, videotrucades, whattsapps, missatges de veu, correus electrònics, xarxes socials...

Els nens i nenes més grans, gràcies a la tecnologia, no han deixat d'estar en contacte en cap moment amb els seus companys/es: Hangouts, Whattsapp, Xarxes, Jocs interactius... que els permeten parlar i jugar junts al mateix temps. De fet, molta de la canalla més gran estan encantats amb el confinament que, en molts casos, ha augmentat la seva connexió amb la tecnologia.

Però, què passa amb els més menuts? Molts dels infants han perdut completament la seva vinculació més enllà de la família immediata.

Algunes escoles, molt encertades, han fet propostes de trobada virtual amb tota la classe i/o truquen o parlen amb els infants mantenint així la connexió. Els pares i mares que també han pensat en la importància de que els seus fills i filles no perdessin aquest contacte, els hi han facilitat que es poguessin trucar ajudant així a mantenir les relacions amb els amics i amigues.

Però també ens podem trobar amb l'escola que no ha establert aquest canal socialitzador o adults que no hi hem pensat. Si és el nostre cas, potser que podem pensar com canviar aquesta situació, doncs encara que ara els nens i les nenes ja comencen a sortir al carrer i aviat podrem trobar-nos en petits grups, per als més petits/es els retrobaments dependran sovint de la coincidència (que en el passeig es pugui trobar a algun conegut) o de l'entorn social que tinguin pensat recuperar els seus pares i mares (els portarem a veure la família i els nostres amics, o pensarem també en els seus?).

Tenint en compte que aquest entorn social «enrarit» continuarà durant un temps, és important pensar en la socialització dels més menuts, oferint oportunitats per a que en pugui gaudir tant a les sortides com en el propi nucli familiar amb les possibilitats de la tecnologia.

Montse Segura Ogayar 

Psicòloga Psicomotrista